Olor de violetes
Josep Campmajó
Sin comentarios
Esbrinar quin significat té el somriure maliciós del cos que uns pescadors troben surant al mar és l'inici d'un viatge als límits entre la realitat i la fantasia d'un narrador internat en un sanatori psiquiàtric i d'una dona a qui la vida no ha tractat generosament.
Un viatge a l'extrem dels desitjos i al llindar de la supervivència de la ment explicat amb un discurs torrencial i lúcid, de gran potència verbal i impregnat d'humor negre. Somni, irrealitat, certesa i poesia es confonen fins a trobar la clau de volta: l'olor de violetes.