"El poble gris, en el fons, és un llibre tan aterridor com Els sots feréstecs d’en Casellas": així sentenciava la crítica l’aparició de l’obra. Aterridor, terrible i devastador, són adjectius habituals en les ressenyes que van acompanyar la publicació. El
El poema de la rosa als llavis és l’expressió més pura de la poètica salvatiana. Una bona part de poemes, que manipulen amb cautela ingredients tradicionals –mesura del vers, recursos fònics- amb d’altres d’Avantguarda –trencament del vers-.