“Es va recolzar a la paret i va compassar la seva respiració. Havia de tranquil·litzar-se, aparentar normalitat, sobretot si en obrir la porta es trobava el seu pare o la seva mare. O fins i tot l’Hermínia. La seva germana petita era de les persistents i estava en l'edat de fixar-se en tot, de seguir-la, imitar-la, necessitar-la. El primer, deixar de tremolar”. La Victòria s'enfrontarà a les conseqüències de l'esdeveniment traumàtic que acaba de viure, mentre intenta aparentar normalitat; no vol que ningú se n'assabenti, però quan es mira al mirall del bany, en treure’s la roba que res ja …
Des d’una platja de Port de la Selva, un home desesperat per la mort recent de la seva filla fa un repàs en primera persona de tota la seva vida, des de la seva època d’adolescent fins a l’edat madura, per mirar d’entendre què pot haver passat. Una novel·la magistral d’Eduard Márquez que, sense seguir una cronologia ordenada per reflectir la forma en què ens apareixen els records, i estructurada en capítols curts i un relat intens, líric i nostàlgic que el caracteritza, ens parla amb aires poètics de tota una generació, dels perills de les amistats, de la fragilitat …