Els que han patit la classe de gimnàstica com una tortura sabran de què parlem... O els que lluiten contra el sobrepès també trobaran la seva història... O les persones que dipositen l’esperança en una lleu punxadeta diària s’hi veuran certament reflectides. Desfilaran davant els nostres ulls esbatanats Béla Lugosi, Samuel Beckett, Scarlett O’Hara, l’emperador Marc Aureli, Charlton Heston, el vescomte de Riumost, la millor àvia del món, el Killer de l’Hospitalet, la Carolina i tota la plantilla de Boca Juniors... Perquè escriptors i il•lustradors han creat relats i imatges que descriuen la vida dels afectats per la diabetis i l’obesitat, perquè autores i dibuixants han disposat paraules i traços potser amb un punt de tristor o de tendresa, o amb un pessic d’humor o d’ironia, per fer-nos més propera la situació dels que afronten aquests greus trastorns de la salut. Relats i imatges, paraules i traços que tal vegada no curen, però que ajuden a trobar dreceres en el sinuós camí de les solucions. Autors: Margarida Aritzeta, l’avi (Lluís Recasens), Joan Benesiu, Sebastià Bennasar, Esperança Camps, Roser Capdevila, Antònia Carré-Pons, Jordi Cervera, Cristina Curto, Anna Fando, Mercè Foradada, Martí Gironell, Teresa Juvé, Lyona (Marta Puig), Ferran Martín, Jordi Nopca, Bel Olid, Jesús M. Tibau, Joan Todó, Rafael Vallbona, Glòria Vives.

La tensión de la adolescencia de Tomás llega a un punto de no retorno cuando viaja con su familia, como todos los años, al pequeño pueblo de veraneo en el que suelen pasar las vacaciones. Bajo la blanda inactividad veraniega todo empieza a suceder de pronto como en un encadenamiento inaplazable: el descubrimiento del sexo y de la violencia, la muerte, la trasgresión… Tomás se descubre a fogonazos, como si no pudiera evitar que su inteligencia fuese un paso por detrás de sus acciones, hasta que la dinámica de las cosas le lleva a participar en un acto que no puede perdonarse a sí mismo. Es entonces cuando se siente obligado a sentarse frente a la única persona que le puede juzgar y perdonar. Agosto, octubre es una de esas novelas que tiene el valor y la maestría de agarrar del cuello, en toda su complejidad, a esa edad tan ambigua, desprotegida y violenta de la adolescencia. Andrés Barba resuelve el tapiz con la maestría psicológica que le ha convertido en uno de los escritores de referencia de su generación en uno de sus textos más logrados y conmovedores: un cóctel explosivo entre el Pavese de El bello verano y los adolescentes de Gus Van Sant en Elephant.

Una tarda de tempesta, sobre la plataforma del Pont del Petroli badaloní, es retroben dos vells amics: l’un és polític i l’altre, periodista. Amb l’entrevista pretenen trobar el consens per construir una central atòmica a prop de Barcelona, que permetria assolir la sobirania energètica de Catalunya. Durant la conversa entre el polític i el periodista, afloraran antigues rivalitats, un tercer personatge i alguna sorpresa. Enric Juliana i Julià de Jòdar són els autors d’aquesta obra de teatre lúcida i incòmoda, que és també una radiografia de la Catalunya contemporània.