“Cròniques del mar d’amor” és el llibre que aplega la trilogia d’Elena Ferrante que ha dut l’autora italiana a l’èxit internacional. El primer dels tres volums, “L’amor que molesta” és un thriller domèstic que analitza amb crueltat i passió la relació entre una mare i una filla, i com aquesta última intenta transformar els seus turments familiars. El segon volum, “Els dies de l’abandonament”, és el llibre amb què l’autora va confirmar la seva qualitat literària. Una història que remou l’espectador, que es veu arrossegat amb la protagonista, una dona jove, a un pou sense fons quan ha de fer …
Una novel•la trepidant que segueix el tenebrós camí de l’inquisidor Gabriel de Sanmiguel pel Pirineu. Corre el segle XVII i la Inquisició campa a plaer per la Península Ibèrica. A Barcelona, però, la situació és diferent: els inquisidors no són benvinguts i, sovint han d’anar amb escolta. Quan el Dimoni fa acte de presència en una vall perduda del Pallars, l’inquisidor Gabriel de Sanmiguel i el seu ajudant s’hauran de traslladar per descobrir els misteris dels crims darrera aquesta maledicció infernal. Pel camí s’hauran d’afrontar al terror que s’amaga sota les ombres, demoníaques i humanes, de la vall.
Vents més salvatges és una col·lecció de relats lleugers i, a la vegada, profunds. Contes que parlen de nenes, de mares, de tietes i d'àvies, que parlen de dones de l'actualitat i dones que van viure en temps passats. La prosa elegant de la Bel Olid s'endinsa en el conflicte personal i social i obre una finestra a diferents realitats. Parla de la foscor més intensa, de l'abús de poder, la violència i les forces institucionals que afecten els grups socials més marginats. Però també parla de la bellesa dels petits gestos, de la solidaritat i de la sororitat. Un …
Tot canvia després d’un altre got d’absenta. Deixes el got damunt la taula, mires per la finestra i tens temps de veure una línia de llum que recorre fugaçment el carrer, il·lumina per un instant la roba estesa en un balcó i es clava al portal de casa. Darrere dels vidres encesos endevines les siluetes dels Nohisom, que es deixen engolir per la fosca de l’escala. Ara passen les cosines Tonell, que corren cap al teatre aferrades a la bossa. Madona Quèlonia, la més vella del barri, escura les seves eternes escopinyes. I sempre aquesta llum que projecta clarobscurs en …