El poema de la rosa als llavis és l’expressió més pura de la poètica salvatiana. Una bona part de poemes, que manipulen amb cautela ingredients tradicionals –mesura del vers, recursos fònics- amb d’altres d’Avantguarda –trencament del vers-.
Els que han patit la classe de gimnàstica com una tortura sabran de què parlem... O els que lluiten contra el sobrepès també trobaran la seva història... O les persones que dipositen l’esperança en una lleu punxadeta diària s’hi veuran certament reflectides. Desfilaran davant els nostres ulls esbatanats Béla Lugosi, Samuel Beckett, Scarlett O’Hara, l’emperador Marc Aureli, Charlton Heston, el vescomte de Riumost, la millor àvia del món, el Killer de l’Hospitalet, la Carolina i tota la plantilla de Boca Juniors... Perquè escriptors i il•lustradors han creat relats i imatges que descriuen la vida dels afectats per la diabetis i …
"El poble gris, en el fons, és un llibre tan aterridor com Els sots feréstecs d’en Casellas": així sentenciava la crítica l’aparició de l’obra. Aterridor, terrible i devastador, són adjectius habituals en les ressenyes que van acompanyar la publicació. El
Dos amics comparteixen un secret que pot tenir conseqüències mortals. El segrest d'en Dani posa en guàrdia en Max, que es llança a resoldre un cas que posarà de manifest què pot portar la cultura de l'especulació sense escrúpols, l'adoració del diner fàci
Per al protagonista d’aquesta història, la Porta del Mur és autèntica, i permet, a través d’un món tan real i tan veritable com el maó i la fusta, d’accedir a una realitat immortal. L’aire, allà, hi resulta estranyament estimulant, la joventut hi és present sempre, la bellesa es fa visible pertot i l’alegria hi regna. ¿Existeix, realment, aquest jardí encantat capaç de plantar cara a la tediosa existència diària?
En Martí, un noi que viu amb els pares, i en Miquel, un noi que viu amb l’avi, es coneixen per atzar a Barcelona. Comencen una amistat incondicional que es consolida en els moments més difícils, donant-se suport mútuament. Les vivències de l’avi d'en Miqu