El que ha de ser l’escriptor més gran del món no acaba d’engegar els grans projectes literaris que té. Durant dos mesos d’estiu escriu un dietari divertit i inversemblant per rumiar sobre el seu bloqueig creatiu. A partir de l’observació de les persones d
L’Atlàntida de Verdaguer s’estructura en deu cants en quartets de versos alexandrins amb rima consonàntica alternant, precedits d’una «Introducció» i seguits per una «Conclusió», ambdues en sextets de versos decasíl·labs. Aquesta estructura formal, que es