El Raymond Bauer, l’Aleman, és un desertor de l’exèrcit nazi que, acabada la Segona Guerra Mundial, arriba a una pròspera explotació minera catalana. Aquí és rebut amb honors per les autoritats franquistes i els directius de Unión Española de Explosivos, que no dubten en oferir-li un lloc entre els seus. En Vicenç Santacreu és un noi de quinze anys, malaltís i instal·lat en la misèria de la seva família, que el 1948 aconsegueix la primera feina a La Companyia, la fàbrica de la mina de Cardona. Basat en una cas real, L’Aleman narra la història de dos mons propers i …
“La mirada de l’auriga”, més enllà de la trama de la nissaga dinomènida i de l’entrellat d’unes atziagues morts familiars, és una novel·la tan breu com intensa i tan esbalaïdora com poètica. Abraça tota la història de la cèlebre escultura de Delfos, a partir dels records de l’auriga que va servir de model als escultors, en un temps en què el món grec estava en col·lisió amb els bàrbars perses i cartaginesos contra els quals els grecs clamaven "no podrem mai ser / si no som lliures", al·legoria palesa de l’actual conflicte català. Una novel·la de ficció literària sobre el …
Els que han patit la classe de gimnàstica com una tortura sabran de què parlem... O els que lluiten contra el sobrepès també trobaran la seva història... O les persones que dipositen l’esperança en una lleu punxadeta diària s’hi veuran certament reflectides. Desfilaran davant els nostres ulls esbatanats Béla Lugosi, Samuel Beckett, Scarlett O’Hara, l’emperador Marc Aureli, Charlton Heston, el vescomte de Riumost, la millor àvia del món, el Killer de l’Hospitalet, la Carolina i tota la plantilla de Boca Juniors... Perquè escriptors i il•lustradors han creat relats i imatges que descriuen la vida dels afectats per la diabetis i …
Per al protagonista d’aquesta història, la Porta del Mur és autèntica, i permet, a través d’un món tan real i tan veritable com el maó i la fusta, d’accedir a una realitat immortal. L’aire, allà, hi resulta estranyament estimulant, la joventut hi és present sempre, la bellesa es fa visible pertot i l’alegria hi regna. ¿Existeix, realment, aquest jardí encantat capaç de plantar cara a la tediosa existència diària?